Home-theater-designers
teclat sense fils amb touchpad per a mac
Dolby Pro Logic és el còdec de so envoltant que realment posa el so envoltant per al cinema a casa. Impulsat per l’auge de la popularitat del VHS a finals dels anys vuitanta, Dolby Pro Logic va portar una pista envoltant raonable i no discreta a les sales d’estar de les persones. Val a dir que Pro Logic va donar a la gent raons per invertir en la primera receptors de cinema a casa , Preàmbits AV o fins i tot processadors de so envoltant autònoms.
Dolby Pro Logic és un format matricial. Això significa que hi ha dos canals estèreo (a la cinta VHS) i dins d’aquests dos canals existeixen les dades per crear un canal central i un canal envoltant posterior únic (que el receptor el divideix en dos altaveus). L’avantatge d’aquest mètode és que els dispositius que no siguin Pro Logic (un televisor, per exemple) encara poden llegir les dades estèreo i no tenen cap problema perquè no “veu” la informació matricial. L’inconvenient és la manca de canals envoltants o LFE realment discrets.
El 2000, Dolby va llançar Pro Logic II, que crea canals 5.1 a partir de senyals estèreo de 2 canals. Tot i que no és tan bo com una veritable banda sonora discreta com la que obtindríeu Dolby Digital o bé DTS , PLII encara és molt popular per aconseguir que tots els canals passin a un sistema de so envoltant amb música o pel·lícula estèreo.
L’última encarnació és Pro Logic IIz, que crea canals d’alçada.
Tot i que la majoria de preamplificadors AV poden descodificar Dolby Pro Logic avui en dia, no es considera el millor format per al so envoltant, ja que hi ha còdecs amb pèrdues i pèrdues, com ara Dolby TrueHD , DTS Master Audio i fins i tot Dolby Digital que fa un treball millor amb efectes envoltants, proporcionant específicament menys compressió al so i permetent àudio discret per a cadascun dels canals 7.1 d’un sistema.